En David va tornar a la nostra universitat, per veure els resultats de les nostres investigacions i dissenys que està vem creant per ell. En aquell punt ja havÃem fet unes quantes peces utilitzant la talladora là ser i havent fet els dissenys prèviament escollits el dijous anterior, i vam provar de veure ell què reconeixia i què no. Després de và ries proves, vam veure que el que ell distingia bé no eren pas les formes de diferents objectes, si no eren les formes que fossin força diferents entre elles, és a dir, les diferents textures o direccions de la peça, per exemple una peça que punxava era diferent que una de 4 costat i diferent d'una que tenia un forat al mig. Aixà que vam decidir redissenyar les peces per adequar-les a aquesta nova troballa. Tot i aixÃ, a les formes que el David sà que distingia perfectament ja vam donar-li un color perquè el David comencés a practicar, i vam veure que el David era un perfecte alumne i que tenia moltes ganes d'aprendre, ja que de seguida ja s'havia après les tres o quatre peces que li havÃem donat. En aquesta jornada també vam decidir que per fer-li la feina més fà cil a l'hora d'escollir els colors i tenir-los més a mà , li farÃem unes caixes especials pel taller, on cada compartiment seria per un color diferent i allà hi anirien els diferents materials per pintar del mateix color, com els llapis, les ceres, els retoladors... i que d'aquestes caixes penjarien les peces que el David faria servir per distingir.
