L'últim dijous abans de la presentació va ser una mica agredolç, ja que era l'últim dia que el David participaria amb nosaltres en el RAC i era l'última vegada que estarÃem tots junts divertint-nos dintre d'aquella classe, però a la vegada està vem molt feliços perquè el David estava emocionat de tenir les seves peces noves i de poder presumir d'elles. Com sempre ens va explicar que havia fet en la setmana que havia passat, i com sempre ens va fer riure molt. Ens va comentar que havien començat a assajar la nova obra de teatre que estaven muntant a la fundació, i li và rem dir que ens guardés uns seients per l'estrena, ja que ens agradaria molt veure'l actuar. Vam estar xerrant de l'experiència d'aquest taller, de què li havia semblat, si li havia agradat. Ens va dir que estava molt content, i que li havia agradat molt haver-nos conegut, que s'ho havia passat molt bé fent aquest projecte. Nosaltres també li vam agrair moltÃssim el pas per la nostra universitat i li vam dir que ens havia encantat tenir-lo com a company de projecte. Li vam fer una petita entrevista per poder guardar i documentar el seu testimoni i el seu pas, i el nostre, per aquest RAC, i poder explicar bé totes les seves sensacions. Després vam acabar d'enganxar i muntar les caixes i finalitzar els preparatius per l'entrega del pròxim dia, on haurem d'acomiadar el nostre gran amic David, però que segur que no serà un adéu per sempre, sinó que serà un fins després, almenys fins al pròxim mercat que farà la fundació i on podrem adquirir alguna de les obres del David.